Index

Proverbs : mangidy

Proverb 1Anatin' ny mangidy, ny mamy. [1.3 #452, 2.415 #3653]
Ao anatin’ ny mangidy ny mamy. [2.653 #266, 2.974 #361]
Ao anatin' ny mangidy no misy ny mamy. [1.1]
Añatiñe ty mafaitse ro misy ty mamy. [1.68]
Mangidy am-boalohany fa mamy am-parany. [1.3 #452]
Malagasy interpretationNy fisahiranana sy ny asa mafy matetika no ahitam-bokatsoa mahafinaritra. [1.1]
French translationAu sein de l’amertume, la douceur. [2.974 #361]
C' est dans l'amertume qu' on trouve la douceur. [2.415 #3653]
Il y a de l'amertume tout d'abord, mais la douceur vient après. [1.3 #452]
Il y a parfois du doux dans ce qui est amer. [1.3 #452]
Le doux se trouve dans l'amer. [1.68]
French interpretationCar le travail et la peine sont récompensés. [2.415 #3653]
Un travail opiniâtre est récompensé, la souffrance bien endurée est une source de joie. [1.3 #452]

Proverb 2Aza atao mangidy tsy andramana. [2.558 #410]
Aza atao mangidy tsy andramana toy ny hentona. [2.415 #6211, 2.653 #359, 1.1]
Nahoana no atao mangidy tsy andramana ? [2.558 #2665]
Malagasy interpretationMazàna no rakotra molaly ny hentona, ary ny molaly malaza ho mangidy, ka raha vao mijery ny hentona fotsiny dia milaza azy hoe mangidy ny olona na dia tsy nanandrana akory aza. [1.1]
French translationNe dites pas que c' est amer sans l' avoir goûté, comme ce qui est cher. [2.415 #6211]
French interpretationIl ne faut pas se décourager avant de s' être rendu compte. [2.415 #6211]

Proverb 3Aza fatra-pitady ny manganana, fandrao sendra ny mangidy tsy telina. [2.415]
Aza fatra-pitady ny manganana, tohatra ny mangidy tsy ho telina. [2.415]
Fatra-pitady ny manganana ka sendra ny mangidy tsy telina. [1.1]
Fatra-pitady ny manganana, ka tohatry ny mangidy tsy ho telina. [2.653 #946, 2.974 #242]
Fatra-pitady ny manganana, ka tohatry ny mangidy tsy telina. [2.558 #1151]
Ny fatra-pitady manganana ho sehatry ny mangidy tsy ho telina. [2.558]
Malagasy interpretationFatra-panihika ka nihatra amin' ny fotaka; nitady tombony ka natombiny; nitady sitrany ka nasitriny. [1.1]
Indraindray ny fikatsahana hahazo baba na tsaratsara kokoa dia vao mainka mety hampahita angano. [1.1]
Loza raha hitady ny mangidingidy ka nahita ny tena mangidy nampivivy, izany hoe loza raha hitady tombony, nefa fahavoazana indray no hita. [1.1]
French translationNe cherchez pas trop les douceurs de la vie facile de peur de tomber sur une amertume insupportable. [2.415 #3891]
Rechercher avec trop d' avidité ce qui est doux, et trouver ce qui est amer et impossible à avaler.. [2.165]
Trop chercher l'exquis; et rencontrer la dernière amertume. [2.974 #242]
French interpretationSe disait de ceux qui cherchaient ce qui était le plus facile à la corvée et dans les travaux communs, et qui rencontraient tout le contraire. [2.415 #3891]

Proverb 4Aza mandrora olon-tsy maimbo, ka hatao mangidy be fofona, ohatra ny tongolo tapa-bilany. [2.165]
French translationNe crachez pas près des gens qui ne sentent pas mauvais, les traitant comme une marmite à moitié pleine d' ail à l' odeur forte. [2.165]

Proverb 5Bokanan' angavodiana ka mangidy tsy misy mpikasika. [2.558 #940]

Proverb 6Izaho misakeli-pary, mibaby akondro, miloloha tantely : izay entiko mamy avokoa. [2.653 #1160]
Izaho misakeli-pary, mibaby akondro, miloloha tantely : izay entiko tsy misy mangidy. [2.558]
Misakeli-pary, mibaby akondro, miloloha tantely : izay entina mamy avokoa. [2.974 #125]
French translationPorter sous le bras des tiges de canne à sucre, sur le dos des bananes, sur la tête du miel : douceur sur douceur. [2.974 #125]

Proverb 7Izay miaritra ny mangidy voantondro dia hahazo ny mamy irain-jehy. [2.415]
French translationCeux qui savent supporter un doigt d' amertume, trouveront un empan de douceur. [2.415 #5269]
French interpretationLa constance et la peine sont récompensées, et après l' amer vient le doux. [2.415 #5269]

Proverb 8Mamy hoditra ; mangidy hoditra. [2.415 #5958]
French translationCelui dont le commerce est agréable a la peau douce ; l' homme revêche à la peau âpre. [2.415 #5958]
French interpretationAimé ou détesté de tout le monde. [2.415 #5958]

Proverb 9Manao tongolo be fofona amin' ny tany. [2.415 #356]
Tongolo maty taho, ka be fofona amin' ny tany. [2.165 #155, 2.558 #4192]
Tongolo tapa-bilany, ka mangidy be fofona. [2.558 #4193]
Tongolo tapa-bilany : mangidy be fofona amin' ny tany. [2.415 #365]
French translationDes oignons dont la tige est tombée sentent très mauvais dans la terre. Les mauvaises action répandent une mauvaise odeur. [2.165]
Pousser à la révolte ou répandre de faux bruits, c' est comme un oignon qui répand une forte odeur. [2.415 #356]
Trop d' oignons dans la marmite empestent les alentours. [2.415 #365]
French interpretationSe disait de ceux qui poussent à la révolte ou répandent de faux bruits dans le royaume ou dans une famille. [2.415 #365]

Proverb 10Mangahazo mangidy malemy: hanina amin' ny lemim-panahiny. [1.1]
Mangahazo mangidy malemy, ka hanina amin' ny lemim-panahiny. [2.165 #383, 2.415 #5960, 2.558 #2100]
Malagasy interpretationRaha tsy maintsy mandray vola na zavatra manana toetra mifangaroharo, ny toetra tsara ananany no jerena. [1.1]
French translationLe manioc amer et tendre: c' est sa tendreté qui le fait manger. [2.165]
Le manioc amer et tendre, on le mange à cause de sa tendresse. [2.415 #5960]

Proverb 11Mangidy lany, mafaitra omby tenda. [1.147 #M61]

Proverb 12Mangidy maro tia toa sakay. [2.558 #2105]
Mangidy maro tia, toy ny paraky. [2.415 #4518, 2.653]
Mangidy maro tia, toy ny sakay. [2.415 #4518, 2.653]
French translationAmer et cependant aimé de beaucoup, comme le piment ou le tabac. [2.415 #4518]
French interpretationSe disait aussi des choses difficiles, mais recherchées. [2.415 #4518]

Proverb 13Mangidy vao ny alahelo. [2.415 #2619, 1.1]
Malagasy interpretationEo amboalohany no mila tsy ho tanty ny alahelo namoy havan-tiana fa rehefa ela mihamalefaka ihany. [1.1]
French translationC' est au commencement que le chagrin est le plus amer. [2.415 #2619]
French interpretationL'affliction est grande au commencement mais diminue peu à peu. [2.415 #2619]

Proverb 14Mba ataovy toy ny voankazo an' ala ny anatra omen’ ny olona ny tena, ka ny mangidy aloa ary ny mamy atelina. [2.415 #6512]
Voankazo an' ala, ka ny mamy atelina ary ny mangidy aloa. [2.415 #6533]
Voankazo an' ala, ka ny mangidy aloa, ny mamy atelina. [2.558 #4993]
Voankazo an' ala : ny mangidy aloa, ny mamy atelina. [2.653 #3706, 2.974 #335]
Voankazo añ' ala ka ty mame atele, ty mafaitse aria. [1.68]
French translationFaites comme avec les fruits de la forêt : on avale les doux et on jette les amers. [1.68]
Faites des avis qu'on vous donne, comme des fruits qu' on trouve dans la forêt : on mange les bons et on laisse les mauvais. [2.415 #6512]
Gomme les fruits cueillis dans la forêt : ceux qui sont amers, on les rejette ; ceux qui sont doux, on les savoure. [2.974 #335]
Quand on trouve des fruits dans la forêt, on mange les bons et on laisse les mauvais. [2.415 #6533]
French interpretationOn essaie les fruits, et c'est par le goût qu'on juge ; de même il faut écouter les avis et voir quels sont ceux qui sont bons ou mauvais. [2.415]
Se disait des avis reçus et des paroles entendues. [2.415 #6533]

Proverb 15Mpivaro-tantely mividy sakay : mivarotra ny mamy ho an' ny olona, fa mividy mangidy ho an' ny tena. [2.415 #5999]
Mpivaro-tantely mividy sakay: mivarotra ny mamy ho an’ olona, fa mividy mangidy ho any ny tena. [2.653 #1999]
Mpivaro-tantely mividy sakay, mivarotra ny mamy ho an' olona fa mividy mangidy ho an' ny tena. [2.974, 2.558]
French translationComme le vendeur de miel qui achète du piment : il vend aux autres le doux, et prend pour lui ce qui pique. [2.974 #270]
Marchand de miel qui achète du piment : il vend aux autres la douceur et prend pour lui l' amertume. [2.415 #5999]
French interpretationSe disait des gens se dépensant au service des autres. [2.415 #5999]

Proverb 16Omaly hianao vao nihabe maso, ary anio hianao mangidy ro am-boafotsy. [2.653 #2543]
Omaly hianao vao nihabe maso ary anio mangidy ro am-boafotsy. [2.558]

Proverb 17Otrik' afon' ampombo, ka mangidy mandra-maraina. [2.415 #32]
French translationFeu de son, conservé sous la cendre : jusqu' au matin, il exhale une fumée âcre. [2.415 #32]
French interpretationSe disait d' une affaire terminée, puis remise en discussion. [2.415 #32]

Proverb 18Raha avy ny loza, mangidy ny ronono. [2.415 #2654, 2.653 #2640]
Raha avy ny loza ny ronono avy no zary mangidy. [2.558 #3555]
French translationQuand vient l' adversité, le lait lui-même est amer. [2.415 #2654]
French interpretationDans le malheur on n'est jamais tranquille. [2.415 #2654]

Proverb 19Sabora raiki-molaly, ka na manitra atono aza, mangidy. [2.558]
Sabora raiki-molaly: na manitra aza mangidy. [2.165 #154, 2.653 #2814]
French translationDu suif couvert de suie; lors même qu' il sent encore bon, il est amer. [2.165 #154]

Proverb 20Sakay ka mangidy maro tia. [2.653 #2836, 2.974 #48]
French translationComme le piment, qui pique, mais trouve beaucoup d'amateurs. [2.974 #48]

Proverb 21Samy mangidy ny afero sy ny fanaratsiana. [2.415 #4891]
French translationLe fiel et la calomnie sont choses également amères. [2.415 #4891]

Proverb 22Solafaka amin' akondro, miarina amam-bahona : ny nianjerana mamy, fa ny niarenana mangidy. [2.558]

Proverb 23Toy ny varo-boangahazo an-tsena, ka tsy misy milaza ny azy ho mangidy. [2.558 #4354]

Proverb 24Tongolo tapa-bilany: mangidy be fofona amy ny tany. [2.653 #3129]

Proverb 25Trangain' ny mamy, ka isafelehan' ny mangidy. [2.558]
Trangain’ ny mamy, ka safelehin’ ny mangidy. [2.653 #3265]

Proverb 26Tsy mahaleo ny mangidy voatondro, dia tsy hahazo ny mamy irain-jehy. [2.415 #2755]
French translationIl faut savoir supporter un doigt d' amertume pour gagner un empan de douceur. [2.415]
French interpretationOn n'a rien sans peine. [2.415 #2917]

Proverb 27Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mafanafana. [2.415]
Tsy misy mangidy hoatry ny sakay, hono, fa raha atao teny ierana dia mamy. [2.415]
Tsy misy mangidy noho ny sakay, fa raha teny ierana dia hanina. [2.165 #265]
Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana laitra ihany. [1.1]
Tsy misy mangidy ohatra ny sakay fa rehefa teny ierana lany ihany. [1.1]
Tsy misy mangidy toy ny sakay; fa raha teny ierana, mafanafana. [2.653 #3533]
Tsy misy mangidy toy ny sakay fa rehefa teny ierana mamy. [1.1]
Malagasy interpretationEnti-milaza fa rehefa sitraka sy nifanarahana, dia maniary mora na dia sarotra sy manahirana aza. [1.1]
Na inona na inona hasarotan-javatra eo amin' ny fifampiraharahana, rehefa ifanarahana vita ihany. [1.1]
Na inona na inona zava-tsarotra, rehefa ifanarahana tonga mora. [1.1]
French translationRien n' est plus cuisant que le piment, mais quand il y a union et entente, c' est doux à manger. [2.415 #4842]
Rien n' est plus piquant que le piment, mais si l' on s' accorde pour cela, on le mange quand même. [2.165 #265]
French interpretationLes peines sont adoucies en famille. [2.415 #4842]

Proverb 28Tsy misy mangidy noho sakay; fa raha teny ierana, dia hanina. [2.653 #3532]

Proverb 29Tsy ny hosoran-tsakay no ho mangidy ; tsy ny hosoran-tantely no ho mamy ; fa ny atao no mahasoa sy maharatsy. [2.415 #4844]
Tsy ny hosoran-tsakay no mangidy hoditra, ary tsy ny hosoran-tantely no mamy hoditra, fa ny atao no mahasoa sy maharatsy. [2.653 #3565, 2.165]
Tsy ny hosoran-tsakay no mangidy, tsy ny hosoran-tantely no mamy hoditra, fa ny atao no mahamamy sy mampangidy hoditra. [2.558 #4771]
French translationCe n' est pas d' être frotté avec du piment qui vous fait sentir mauvais, et ce n' est pas d' être enduit de miel qui vous fait sentir bon, mais c' est ce qu' on fait qui rend bon ou mauvais. [2.165]
Ce n' est pas un enduit de piment qui rendra amer, ni un enduit de miel qui rendra doux, mais ce sont les actions qui sont une source de bien et de mal. [2.415 #4844]
French interpretationSentir mauvais (litt. amer), se dit de ceux qui sont détestés, tandis que sentir bon (litt. doux) se dit de quelqu' un qui est aimé et populaire. [2.165]

Index