Index

Proverbs : ady

Proverb 1Ady amin' adala, ka ny handry no miala. [2.165]
Ady amin’ adala : ny manam-panahy ihany no mandefitra. [2.653]
Ady amin’ adala : ny manam-panahy ihany no miala. [2.653]
Ady amin’ adala : ny manam-panahy no mandefitra. [1.1 #21]
Malagasy interpretationtsy tokony hiala-bara-tena sy handany andro foana hiady amin'ny kely saina ny olon-kendry, fa hihataka amim-pandeferana. [1.1 #21]
French translationDans une dispute avec un imbécile, c' est l' homme sensé qui se retire. [2.165]

Proverb 2Ady avaratra, ampingaharatra avaratra. [1.147 #A6]
Ampingaratra avaratra, ady avaratra. [2.165]

Proverb 3Ady basy aman-defona. [2.415 #6265]
French translationCombat au fusil et à la lance. [2.415 #6265]
French interpretationCombat acharné. [2.415 #6265]

Proverb 4Ady lova, ady fananana ; fa tsarovy ny fihavanana. [2.415 #3166, 2.653 #9]
Ady lova, ady fananana, fa tsimbino ny fihavanana. [2.558]
French translationDans les discussions à propos des héritages, dans les disputes d' intérêts, souvenez-vous toujours de l'amitié et du lien qui doit unir la parenté. [2.415 #3166]
French interpretationLes discussions ne doivent pas briser l' union des parents. [2.415 #3166]

Proverb 5Ady madio ; ady maloto. [2.415 #3382]
French translationProcès civil et procès criminel : l' un est sans faute, l' autre est en matière impure. [2.415 #3382]

Proverb 6Ady misy hena, ka izay mamoy no liana. [2.165 #343]
Miady misy hena ka ny mamoy no liana. [2.558 #2235]
Miady misy hena: ny mamoy no liana. [2.653 #1709]
French translationUne dispute à propos de viande, c' est celui qui l' abandonne qui a faim. [2.165]

Proverb 7Adin' akoholahy vorombato; ny mahery disadisaka ary ny resy torotoro. [2.165 #359]
Adin' akoho vorombato: ny resy torotoro, ny mahery disadisaka. [2.653 #13, 2.974]
French translationBataille de coqs obstinés : le vaincu est mis en pièces, le vainqueur n’en peut plus. [2.974 #296]
(Dans) un combat de deux coqs de bataille: le vainqueur est tout meurtri, et le vaincu est tout brisé. [2.165]

Proverb 8Adin' amboa : izay mahery no ombana. [2.415 #608, 1.3]
French translationCombat de chiens : les autres se rangent du côté du plus fort. [2.415 #608]
Lorsque deux chiens se battent, les autres se rangent du côté du plus fort. [1.3]
French interpretationOn se met du parti du plus fort. [1.3]
On se range toujours du parti du plus fort. [2.415 #608]

Proverb 9Adin' ankizy: miady maraina, tsara hariva. [1.1 #416]
Miady maraina fa tsara hariva, toy ny adin' ankizy. [2.558]
Miady maraina, tsara hariva; miady hariva, tsara maraina : toy ny adin’ ankizy. [2.653]
Miady maraina, tsara hariva; miady hariva, tsara maraina, toy ny mpivady. [2.165 #1797]
Mpivady miady maraina, tsara hariva ; miady hariva, tsara maraina. [2.415 #1306]
Mpivady miady maraina, tsara hariva ; miady hariva, tsy miloaka ny andro maraina. [2.415 #1306]
Malagasy interpretationEntina milaza ny olona miady tsy mba manana otri-po na fankahalana maharitra fa mora mifankahazo na mihavana indray. [1.1 #416]
French translationEn guerre le matin, en paix le soir; en guerre le soir, en paix le matin, comme des époux. [2.165]
Époux qui se disputent le matin, le soir ils sont réconciliés ; s' ils se disputent le soir, le lendemain matin ils sont réconciliés. [2.415 #1306]
French interpretationSe disait des disputes incessantes mais sans conséquences. [2.415 #1306]

Proverb 10Adin-jamba, ka izay vonona no afitsoka. [2.653 #14]

Proverb 11Adin-kisoa, ka samy mandoa vory ihany, nany resy na ny mahery. [2.653]

Proverb 12Adin-kisoa no misy atolak’ orona. [2.653 #15]

Proverb 13Adin-tsikidindrano ka misaraka tsy misy maratra. [2.415 #3366, 1.3]
Sikidindrano mifampitolona, ka misaraka tsy misy maratra. [2.558 #3881]
Sikidindrano mitolona: misaraka tsy misy maratra. [2.415 #3366, 2.653 #2894]
French translationDans les combats des népides ou punaises d' eau, il n' y a pas de blessé. [2.415 #3366]
French interpretationProcès sans résultat, dans lequel personne ne gagne ni ne perd. [2.415 #3366]

Proverb 14Ady samy kary, ka avelao hisy maty. [2.415 #3445]
Raha resy samy kary, avelao hisy maty. [2.165 #345, 2.415 #3445]
French translationCombat de chats sauvages : laissez-les se tuer. [2.415 #3445]
Si deux chats furieux se battent, il faut que l' un soit tué pour être vaincu. [2.165]
French interpretationSe disait des batailleurs obstinés et des mauvais sujets. [2.415 #3445]

Proverb 15Ady tsy ahi-mahatratra. [2.165 #329, 2.415 #3325, 2.653 #10, 2.558]
French translationOn risque d' être battu dans un procès ou un combat lorsqu' on ne l' a pas prévu. [2.415 #3325]
Si vous ne vous tenez pas éloigné d' une dispute (ou d' un procès), vous y serez impliqué. [2.165]
French interpretationL' imprévoyance est funeste. [2.415 #3325]

Proverb 16Ady tsy tra-mahahery; sakafo lany mahatia havana. [1.147 #A5]

Proverb 17Ady tsy tra-mahahery vava. [2.653 #11]
Ady tsy tra-mampahery vava. [2.558]
Ny ady tsy tra-mahahery vava. [2.165 #328]
French translationOn braille fort en parlant d' une dispute (querelle) à laquelle on n' a pas pris part. [2.165]
French interpretationLa critique est facile. [2.165]

Proverb 18Ady tsy tra-maha-Rangahy. [2.558]

Proverb 19Ady varotry ny mananontena, ka raikitra vao tora-kovitra. [2.558]
Varotry ny manano tena ka raikitra vao tora-kovitra. [1.1 #810]
Malagasy interpretationEnti-milaza ny ahiahy aorian' ny fanapahan-kevitra iray izay noraisina. [1.1 #810]

Proverb 20Androngo mangataka, ka ny mody no ady. [2.558 #242]
Androngo nangataka ka ny mody no adiny. [1.1 #23]
Androngo nangataka : ny mody no adiny. [2.415 #703, 2.653 #224]
French translationLézard qui est allé chasser : le difficile c' est de rentrer chez lui. [2.415 #703]
French interpretationSe disait des concussionnaires, mais aussi du sens propre, de ceux qui revenaient après une chasse. [2.415 #703]

Proverb 21Aoka atao resaka, fa raha atao ady, mandany fananana. [2.415 #3328]
Aoka hatao resaka fa raha ady mandany harena. [2.558 #324]
Aoka hatao resaka, fa raha atao ady, mandany fananana. [2.165 #1084]
French translationEssayons de causer, car si nous plaidons, nous y laisserons nos biens. [2.415 #3328]
Tâchons de nous entendre, car si nous nous mettons en procès, nous y perdrons notre bien. [2.165 #1084]

Proverb 22Aza manao ady am-parimbona. [2.165 #349, 2.415 #3454]
French translationNe vous mettez pas à plusieurs contre un. [2.165 #349, 2.415 #3454]

Proverb 23Aza manao ady antsanga. [2.165 #350]
French translationNe vous disputez pas à grands cris sans rime ni raison. [2.165]

Proverb 24Aza manao ady fom-pananana. [2.415 #3194]
French translationNe cherchez pas à avoir plus que votre part. [2.415 #3194]

Proverb 25Aza mifanaratsy an-toerana hoatry ny vavy antitra mitanina andro. [2.415 #4861]
Mifanaratsy an-toerana ohatra an-dRafotsibe mitanin' andro. [2.165]
Mifanaratsy an-toerana, ohatra ny vavy antitra mitanin-andro. [2.653]
Rafotsibe mitanin' andro, ka mifanaratsy an-toerana ka rafitr' ady. [2.415 #1909]
French translationDes vieilles femmes se chauffant au soleil, elles médisent l' une de l' autre tout en étant ensemble. [2.165]
Ne vous dénigrez pas en face, comme les vieilles femmes qui se chauffent au soleil. [2.415 #4861]
Vieilles qui se chauffent au soleil : elles médisent à qui mieux mieux, et les disputes vont leur train. [2.415 #1909]
French interpretationÊtre accroupi au soleil est l' occupation favorite des gens oisifs à Madagascar surtout des vieux et des malades. Et alors comme les bras ne font rien, la langue travaille souvent d' autant plus. [2.165]
Se disait des gens qui par leurs médisances ou leurs racontars mettent la division et sèment la dispute. [2.415 #1909]

Proverb 26Aza tia ady, ka maloiloim-pihavanana. [2.558 #815, 2.653 #713]

Proverb 27Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.415]
Boka mangala-kitoza : finaritra am-pihinanana, fa ny manala kaka no adiny. [2.415 #1956]
Boka mihinan-kitoza: ny fihinana no lavorary, fa ny manala kaka no ady mafana. [2.165 #2018]
Boka nangala-kitoza : ny fihinanana dia lavorary fa ny manala kaka no ady mafana. [2.558 #934]
Boka nihinan-kitoza: ny manala kaka no adiny. [2.653 #812]
French translationLépreux qui vole des lanières de viande boucanée : il est content de manger, mais après avoir mangé c' est en vain qu' il bataille pour enlever les parcelles qui sont rentrées entre ses dents. [2.415 #1956]
Un lépreux mangeant de la viande boucanée: pour manger, ça va bien; mais c' est pour se curer les dents ensuite qu' il est embarrassé. [2.165]
French interpretationLe tout n' est pas d' avoir le plaisir, il faut voir la suite. [2.415 #1956]

Proverb 28Izay tia ady dia ho lany harena. [2.558 #1517]
Tia ady ka lany harena. [2.165 #1083, 2.558 #4127]
French translationQui aime les procès se ruine. [2.165 #1083]

Proverb 29Izay tia ady no ho lany harena. [2.415 #3341, 2.653 #1201]
French translationCeux qui aiment les procès y mangeront leur argent. [2.415 #3341]

Proverb 30Lany hatoka hoatry ny akoholahy matin' ady. [2.415 #3472]
Lany hatoka ohatra ny akoholahy matin' ady. [2.165]
French translationN' avoir plus de plumes à la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.165]
Qui a perdu la nuque comme un coq battu dans le combat. [2.415 #3472]

Proverb 31Lomano-boka : ny midina azoazo ihany, fa ny miakatra no ady mafana. [2.558 #137]

Proverb 32Malahelo tia ady, mihaika fahaverezana, manan-karena tia ady, manely ny efa vory. [2.558 #1921]
Malahelo tia ady, mihaika fahaverezana; manan-karen-tia ady, manely ny efa vory. [2.415 #3343, 2.653 #1452]
French translationPauvre qui aime les procès : il provoque sa perte et appelle l' esclavage ; riche qui aime les procès : il dissipe ce qui est amassé. [2.415 #3343]
French interpretationLes procès ruinent. [2.415 #3343]

Proverb 33Mifankatia tsy mifamarafara: ady no farany. [2.165 #301, 2.653 #1757]
Mifankatia tsy mifamarafara ka ady no farany. [2.558 #2304]
French translationS' aimer sans s entendre: ça finit par des querelles. [2.165 #301]

Proverb 34Misy ady moa, dia miady ; tsy misy ady, dia ampanga no lazoina. [2.165 #346, 2.415 #3492, 2.653 #1842]
Misy ady moa dia miady, tsy misy ady dia ny ampanga no lazoina. [2.558 #156]
French translationS' il y a rencontre, on se battra ; et s' il n' y a pas rencontre, on fera sécher des fougères. [2.415 #3492]
S' il y a une guerre (dispute, procès), on se bat; s' il n' y en a pas, on fait sécher (ou brûle) les fougères. [2.165]
French interpretationC. à. d. on s' en va à ses affaires, grandes ou petites. [2.165]
Si on ne se bat pas, on vaquera à ses affaires. [2.415 #3492]

Proverb 35Nahoana moa hianao no sarotin' alahelo, ka tia tsiri-pasana ? [2.415 #2637, 2.653 #2027]
Nahoana moa no sarotin' alahelo ka no tia tsiri-pasana ? [2.558 #2662]
Raha sarotin-kalahelo, aza tia tsiri-pasana. [2.558 #3652]
Sarotin' alahelo ka no tia tsiry fasana. [1.1]
Sarotin' alahelo ka no tia tsiri-pasana, tsy tia ady ka no misahato olona. [2.558 #3852]
Sarotin' alahelo ka tia tsiri-pasana. [2.165 #1022]
Malagasy interpretationEnti-milaza olona sarotin-javatra iray, nefa dia fatra-panao io zavatra io indrindra; "tsy tia ady ka no misahato olona", "sarotin-doiloy, ka no mihinampatsa manta". [1.1]
French translationPuisque vous vous affligez facilement, pourquoi allez-vous voir le tombeau? [2.415 #2637]
Sous l' empire d' un grand chagrin, il aime à aller voir souvent au tombeau. [2.165]
French interpretationPourquoi cherchez-vous les occasions de chagrin ? [2.415 #2637]

Proverb 36Ny ady volom-balala : izay tia azy ihany no ditsika. [2.415 #3497, 2.653]
Ny ady volom-balala: ka izay tia azy ihany no ditsika. [2.165 #322]
Ny ady volom-balala ka izay tia azy no ditsoka. [2.558 #2824]
French translationLes querelles ressemblent aux sauterelles qui n' aveuglent que les yeux de ceux qui les aiment. [2.415 #3497]
Les querelles sont comme des poils de sauterelle: ce sont ceux qui les aiment qui en ont plein les yeux. [2.165 #322]
French interpretationSe disait des amateurs de querelles, et des frais que leur coûtaient leurs procès. [2.415 #3497]

Proverb 37Ny andraso andraso manariva ny mody. [1.1]
Ny takariva no mahatonga ny alina; ny sangy mahery no mahatonga ny ady ; ny "andraso kely" no mahariva ny andro; ny hadino no mahavery ny entana. [2.415 #6244, 2.653 #2422]
Ny takariva no mahatonga ny alina, ny sangy no miteraka ny ady, ny andraso kely no mahariva ny andro ary ny hadinodino no mahavery ny entana. [2.558]
Malagasy interpretationNy hataka andro lava, ny fampiandrasana ary ny fiolakolahana dia mahatonga ho tratra hariva nony hody (tokony hotsorina izay fanapahankevitra raisina). [1.1]
French translationLe crépuscule amène la nuit ; la plaisanterie trop forte engendre les disputes; le attendez un peu, retarde jusqu' au soir; l' oubli fait perdre les paquets. [2.415 #6244]
Le soir appelle la nuit ; les familiarités excessives engendrent les querelles ; les fréquents délais épuisent la journée ; les oublis causent la perte des bagages. [2.974 #274]
French interpretationUne petite cause a de grands effets. [2.415 #6244]

Proverb 38Ny an-tsatro-mena no mitarika ny tafika, fa ny an-jabo no fototry ny ady. [2.558 #2899, 2.653 #2175]

Proverb 39Ondry : manao katro-doha, amboa : mifanaikitra, saka : mifandrangotra, samy ady fa tsy mitovy. [2.558]

Proverb 40Raha tia ady aza hianao, raha omen’ olona tsy ho tia ady aiza. [2.165 #333]
Raha tsy te-hiady aza hianao rehefa omen’ ny olona, tsy hiady aiza. [2.558 #3676]
French translationQuand même vous aimez vous battre, vous reculez quand on vous offre la bataille. [2.165 #333]

Proverb 41Sakafo lany mahatia havana; ady tsy tra-mahahery. [1.147 #S16, 2.165]
Sakafo lany, maha-tia havana; ady tsy tratra, maha-fahery. [2.165]

Proverb 42Tokelaky ny rafy, ka na tsy eso aza filana ady. [2.558 #4158]

Index